Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Consumidores 2025, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Xarxa Local de Consum, impulsa la campanya “Si sembla fake, ho és”, per promoure el consum responsable entre joves i alertar-los de possibles fraus digitals.

Per què aquesta campanya?

Els joves són especialment vulnerables a les estafes en línia i, tot i això, són els que menys reclamacions presenten. Només l’11% dels expedients tramitats per la Diputació de Barcelona provenen de persones d’entre 18 i 35 anys.

Estafes i enganys més habituals

Scam

• Què és? Perfils falsos que busquen enganyar per obtenir informació personal, diners o fer altres fraus.

• Conseqüències: Pèrdues econòmiques, robatori d’identitat o danys a la reputació.

• Consell: Els adolescents no haurien de compartir dades sensibles i haurien de ser conscients dels senyals d’alerta de possibles enganys.

Grooming

• Què és? Adults que es fan passar per adolescents per establir una relació amb ells amb finalitats d’explotació o abús.

• Conseqüències: Pot desembocar en abusos sexuals, xantatge o trobades perilloses fora de línia.

• Consell: No compartir informació personal ni quedar amb desconeguts, i parlar amb adults si es perceben situacions sospitoses.

Ciberassetjament

• Què és? Assetjament a través de xarxes socials, missatges o fòrums.

• Conseqüències: Pot afectar greument l’autoestima, la salut mental i provocar ansietat, depressió o, en casos extrems, intents de suïcidi.

• Consell: Els adolescents haurien de bloquejar i denunciar els assetjadors i informar-ne als adults de confiança.

Pressió social i necessitat d’imitació

• Què és? Les xarxes socials solen mostrar una imatge idealitzada de la vida, fet que pot provocar pressió per aconseguir un cert aspecte físic o un estil de vida concret.

• Conseqüències: Baixa autoestima, insatisfacció corporal, ansietat i depressió.

• Consell: Explicar que les xarxes no sempre reflecteixen la realitat i fomentar una imatge positiva d’un mateix.

Pèrdua de privadesa i geolocalització

• Què és? Compartir ubicacions i informació privada a les xarxes socials pot exposar els adolescents a situacions perilloses.

• Conseqüències: Risc de robatori d’identitat, seguiment no desitjat o assetjament.

• Consell: Fer servir configuracions de privadesa restrictives i evitar publicar ubicacions en temps real.

Exposició a continguts inapropiats o nocius

• Què és? Continguts violents, pornogràfics o que promouen conductes perjudicials com l’autolesió o els trastorns alimentaris.

• Conseqüències: Pot distorsionar la visió que tenen els adolescents del món, crear complexos i problemes de salut mental.

• Consell: Controlar i filtrar el tipus de contingut que els adolescents poden veure, i parlar amb ells sobre els efectes d’aquests continguts. El Codi de Consum de Catalunya és el marc legal per perseguir i sancionar els continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a internet.

Addicció a les xarxes socials i als jocs en línia

• Què és? Ús excessiu d’internet que pot afectar la vida diària, el rendiment escolar i les relacions personals.

• Conseqüències: Pèrdua de temps en activitats improductives, aïllament social, estrès, ansietat i trastorns del son.

• Consell: Establir límits de temps i animar a fer activitats fora d’internet.

Pagaments a tercers a la factura del mòbil

• Què és? El pagament a tercers consisteix en què el nostre telèfon mòbil, a través de la companyia telefònica, es converteix en mitjà de pagament de serveis prestats per tercers. Aquesta pràctica no suposaria cap problema si el client autoritza el pagament de manera expressa però en moltes ocasions aquests pagaments s’activen sense el permís de l’usuari.

• Conseqüències: El primer càrrec a la factura és immediat i després es repeteix de forma sistemàtica com a subscripció.

• Consell: És recomanable revisar la factura del telèfon cada mes i comprovar que no hi ha subscripcions actives que no s’hagin acceptat prèviament.

Què fer si ets víctima d’una estafa?

1. Recull proves (captures de pantalla, correus, etc.).

2. Contacta amb l’empresa o plataforma (Amazon, Wallapop, etc.).

3. Consulta el teu banc o proveïdor de serveis per veure si pots recuperar els diners.

4. Acudeix a l’OMIC del teu ajuntament per assessorament i mediació. Si ets de Granollers, pots trucar al  938426635 , i si ets de fora de Granollers, al 012.

5. Denuncia als Mossos d’Esquadra si el frau és greu.

6. Si l’estafa és internacional, consulta el Centre Europeu del Consumidor.

7. Protecció de dades? Reclama a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Més informació

Consulta tots els recursos i serveis públics de consum a la web de la Diputació de Barcelona: www.diba.cat/ca/web/dia-consumidor.